La transició democràtica (1975-1995)

Avaluació inicial

La interpretació dels fets                                                                                                                          castellano


Índex del tema:
Introducció
L'evolució socio-econòmica
L'evolució política

Exercicis de síntesi i de repàs
Pel.lícules recomanades
Examen
Objectius
Enllaços
Material d'ampliació


Avaluació inicial

A) Explica  en dues linees  el que saps  sobre:

Guerra Freda

Coexistència pacífica

OTAN

República Federal d'Alemanya

Crisi del petroli

Estat del Benestar

M.C.E.

Tercer Món

La  Comissió Europea

ONU

3ª Fase de la Revolució  Industrial

23 F

A. Suarez

S. Carrillo

 


B) Defineix:

Estatut

Inflació

Generalitat

Sistema democràtic

 

Introducció
                                                                                                                                castellano    

                    Trenta-nou anys després d'iniciar-se la guerra torna la democràcia a Espanya, però moltes coses han canviat. Espanya és ara, al 1975, un país d'economia recentment industrialitzada, amb una societat classista en la que ha aparegut un ampli sector de classes mitjanes i en la qual la mobilitat social a causa de l'evolució econòmica dóna una esperança de futur a unes classes populars la majoria de les quals no viu en l'extrema misèria que van conèixer els seus avis. A partir de llavors, l'Estat del Benestar, la millora del nivell cultural i la crisi econòmica, cada element a la seva manera, han anat esborrant la distància entre les professions liberals i les capes altes dels assalariats que constituïxen la majoria de la societat, i serveix d'amortidor entre els dos extrems minoritaris, l'alta burgesia i els sectors assalariats de baixa qualificació. En aquesta societat aburgesada, la classe obrera revolucionària és gairebé inexistent, els conflictes socials –i la crisi econòmica donarà motiu a molts d'ells- s'intenten resoldre de manera més o menys pacífica i els drets adquirits en la naixent democràcia ho faciliten. També el panorama polític es caracteritza per la moderació i l'abandó dels radicalismes, amb alguna excepció, conduint a una situació de predomini de pocs partits entre els quals les diferències no són grans perquè tots freguen la situació de centre –centre dreta, centre esquerra-. En aquesta societat espanyola definitivament aburgesada, en la qual s'ha relegat la revolució i el feixisme no és necessari, el liberalisme democràtic (tant si es diu democràcia cristiana com social-democràcia) s'imposa. L'evolució espanyola, entre la qual destaquem la pertinença a un nou Estat, la Unió Europea, no solament ha acostat Espanya als països avançats occidentals a nivell econòmic-social -guardant sempre una respectable distància-, també ha diluït aquells condicionaments que el liberalisme anterior no havia aconseguit superar per consolidar la democràcia: una economia agrària, la misèria d'una part important de la població i la problemàtica política que tot això comportava: enfrontament centralistes-anticentralistas (amb les autonomies), proletariat-burgesia (amb el predomini d'una classe mitjana més o menys proletarizada), catòlics-anticlericales (amb el laïcisme). Naturalment, queden residus d'aquestes lluites, però dissolta, de moment, l'amenaça revolucionària, les concessions de la burgesia dominant permeten, de moment, que la democràcia liberal burgesa aparegui com el millor dels sistemes possibles pels espanyols (igual que pels europeus que també en els anys 80, els de la fi de la Guerra Freda, coneixen força canvis amb la crisi dels PC i de l'Estat del Benestar, la globalització i, en general, el retrocés de les forces d'esquerra).

 

L'evolució socio-econòmica
                                                                                                                                                                castellano

                  

            Si els anys seixanta van ser els de major creixement demogràfic de la Història d'Espanya, la dècada 80-90 va suposar la interrupció d'aquest augment de la població per a deixar pas primer a un baix creixement i a l'estancament posterior, amb taxes de mortalitat i de natalitat molt baixes (en 1994 la taxa de fecunditat va arribar a ser una de les més baixes del món). Segons el cens de 1990, es va mantenir una major densitat de població en el litoral (2/3 parts) i un fort desequilibri entre la població urbana (el 75%) i rural, degut al fet que l'emigració interna camp-ciutat va continuar encara que amb menys força. En canvi, es posa fi a l'emigració exterior (fins i tot s'observa la tornada d'emigrants a causa de la crisi econòmica dels 70) i s'inicia la primera gran onada immigratòria de la història d'Espanya (el saldo migratori comença a ser positiu). A partir dels setanta l'agricultura que predomina és una agricultura industrialitzada, amb cultius diversificats, inversions tecnològiques i el consegüent increment de la producció, que es veu afectada pòr la crisi econòmica i per l'entrada d'Espanya en la Comunitat Econòmica Europea al 1986 que va obligar a un procés de reconversió agrícola intens segons directrius de la PAC (Política Agrària Comunitària), l'objectiu de la qual era l'increment de la productivitat (fins llavors bastant inferior a la mitjana dels països avançats europeus), l'expansió del regadiu en detriment del secà (el 85% de la superfície conreada) i l'eliminació de les explotacions improductives. Tot això va accentuar la concentració de la propietat en les zones de latifundisme i la supressió de moltes petites propietats en la resta, on arribaran a predominar les mitjanes explotacions de caràcter familiar amb pocs assalariats. També la ramaderia coneix les imposicions de la PAC tendents a la disminució de la ramaderia bovina per la seva poca rendibilitat.
                 El sector industrial espanyol, que arrosegava importants limitacions en el seu procés d'industrialització, com són l'escassetat o la baixa qualitat de fonts d'energia –petroli, gas natural, carbó, hidràulica, nuclear- mentre les fonts alternatives estan escassament explotades (obligant a les consabidas importacions que encareixen els costos de producció), unes matèries primeres minerals poc competitives i la tradicional escassetat en la inversió de capitals (que comporta la dependència de l'estranger en capital i tecnologia), va veure notablement agreujats els efectes de la crisi del petroli (iniciada en 1973) en comparació a altres països europeus, perquè a l'increment dels preus del petroli i de les matèries primeres, es va unir la disminució de les inversions estrangeres, de les remeses d'emigrants i del turisme. Els 80 van ser anys de crisi extrema, d'extraordinari augment de l'atur (accentuat per la tornada dels emigrants) i de la denominada economia submergida (producció no declarada). Les mesures governamentals per a plantar cara a la crisi van trigar a arribar i la inflació (que al 1977 era del 26,4%) i el dèficit exterior (a causa d' incorporar al sector públic empreses privades de baixa productivitat) van seguir augmentant agreujant els efectes socials. Fins a 1977, en els denominats Pactes de la Moncloa, no s'engega un pla general de reestructuració econòmica amb l'objectiu principal de baixar la creixent inflació (amb moderació salarial) i de reduir l'elevat dèficit exterior (devaluació de la pesseta en un 24,87%). No obstant això, aquestes primeres mesures van afectar negativament al creixement econòmic i a l'atur, passant aquest últim, d'un nivell del 3,4% en la dècada de 1970 al 20,5% en 1987.
         A partir de la la reactivació econòmica que s'inicia en EUA al 1983 i que arriba a Europa al 1984, es reinicia el creixement econòmic d'Espanya a la fi dels anys 80, encara que menys intens que el viscut en la dècada dels 60. Un dels factors d'aquest creixement va ser la citada adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (CEE) al 1986, amb la consegüent eliminació de les barreres al comerç en l'interior de l'àrea comunitària, l'augment de les inversions estrangeres i del turisme, estimulats per l'auge econòmic que es vivia en la resta d'Europa, i l'increment de la demanda interna. Va ser el sector serveis el que coneix una gran expansió (en 1991, un 60% de la població activa), concretament el comerç exterior (encara que continuarà tenint una balança comercial deficitària), la banca i, especialment, el sector turístic (Espanya serà des de llavors el segon país turístic del món) que arribarà a ser el principal responsable de l'increment de la renda nacional.

             Els decrets de reconversió industrial pretenien facilitar la fi de la crisi i accelerar la introducció de l'economia espanyola en la tercera fase de la industrialització, transformant els sectors poc competitius (automòbil, electrodomèstics, calçat, tèxtil), desmantellant o reconvertint els obsolets (siderurgia, construcció naval, mineria) i, en definitiva, posant al dia la indústria espanyola amb el desenvolupament de sectors que creessin noves ocupacions. En els anys noranta aquest procés no s'havia completat totalment doncs les indústries tradicionals que subsistien (siderurgia, naval, automòbil, electrodomèstics) tenien dificultats de reconversió a les noves tecnologies a causa del manteniment dels dèficits estructurals (fonts d'energia limitades, escassetat de capital), encara que s'observava l'aparició o el creixement de sectors més competitius (telemàtica, química, alimentària) en mans de multinacionals (excepte el cas del cava a Catalunya). A aquestes dificultats internes de l'economia espanyola s'afegix el creixement de la competència internacional pels nous països industrialitzats, les economies emergents asiàtiques i sud-americanes de mà d'obra més barata i menor pressió fiscal, la de les potències industrials molt més avançades tecnològicament i l'inici d'un nova fase recessiva en l'economia internacional que afecta a la UE a partir de 1993.

                 En aquesta societat on ha disminuït el nombre de pagesos i obrers industrials,  la renda per cápita en aquest període continua creixent a mig termini (1975, 2486 dòlars/per cápita; 1980, 4000 dòlars/per cápita; 1994, 15000 dòlars/per cápita) i la població espanyola arriba a nivells de vida similars a la resta dels països de la UE amb l'inici de la denominada societat de consum (no generalitzada per a tothom), i la distribució pròpia de les societats classistes occidentals, destacant el fort increment de les classes mitjanes a les quals pertany un sector majoritari de la societat (constituït fonamentalment per assalariats de nivell cultural i econòmic intermedi), el nivell de vida del qual està a molta distància del de l'alta burgesia. Durant aquest període de temps, la societat espanyola consolida, lentament, les característiques pròpies del sistema de valors de la societat burgesa liberal: laïcisme, relativisme, racionalisme, tolerància, individualisme, classisme, racisme (temperat en temps de bonança) i feminisme (molt a poc a poc).

Exercicis

•Estudieu l'evolució econòmica i social de l'època.

•Observeu els quadres següents i comenteu-los:                         

                                                                      índex europeu (dades referides a 1995)
                                                                                              (per mil habitants)

 

creixement
vegetatitu

saldo
migratori

creixement
total

Catalunya

0,0

0,6

0,6

Espanya

0,3

1,3

1,6
Alemanya
-0,4
5,2
4,8
França 3,4 0,8 4,2
Itàlia -0,6 1,6 1,0
Gran Bretanya 1,5 1,5 3,0
                                                                                                                          Font: Eurostat                            

 

                                            Dades demogràfiques de la Unió Europea (1999)
                T. Natalitat            T.Mortalitat       Creixement  natural     Saldo migratori         Creixement  total
Alemanya (D)      9,3                 10,3                             -1                 2,3                          1,3   
Àustria               9,5                   9,4                             0,1                  1,1                         1,2  
Bèlgica             11,1                 10,1                             1,0                  1                            2,0    
Dinamarca         12,6                 11,1                             1,5                 1,9                         3,4
Espanya             9,4                   9,4                             0,0                  0,9                        0,9
Finlàndia           11,2                   9,4                               1,8                 0,6                        2,4
França              12,6                   9,1                               3,5                 0,8                        4,3
Grècia                9,9                   9,5                               0,4                  1,4                        1,8
Holanda (NL)    12,6                 8,9                               3,7                   2,7                       6,4
Irlanda              14,3                  8,4                               5,9                   5,0                      10,9
Itàlia                   9,1                   9,9                           -0,8                     2,3                       1,5
Luxemburg       13,0                   8,9                               4,1                   9,3                     13,4
Portugal            11,3                 10,9                                0,4                 1,6                       2,0
Regne Unit(UK) 11,9               10,8                                1,1                  2,9                      4
Suècia                  9,9                 8,8                               1,1                   2,9                      4,0
U.E.                   10,6                 9,9                               0,7                  1,9                       2,6


                                                                        Font: Eurostat      (Xifres per cada 1000 habitants)
 

•Llegiu el text següen i responeu les qüestions:        

       El crecimiento natural de la población de la U.E. alcanzó en 1999 su nivel más bajo desde la posguerra de  la IIGM
            De la lectura de los datos de Eurostat, la agencia estadística de la U.E., se desprende que las dos terceras partes del crecimiento de  la población es obra de la inmigración extranjera. Para corroborarlo, tres países (Alemania, Italia y suecia) requieren de esa inmigración para evitar un saldo demográfico negativo. Otros dos, España y Austria, necesitan de esa inmigración para no caer en el crecimiento cero. (...) El informe de la División de Población  que la ONU publicará en marzo mantine que si Europa quiere mantener su actual ritmo de crecimiento económico y sus prestaciones sociales en un contecto de progresivo envejecimiento  y baja fertilidad, no le queda otro remedio que abrirse a la inmigración extranjera en un grado muy superior al que está acostumbrada. (...) Paises como Alemania necesitarán medio millón de trabajadores extranjeros cada año. (...) Los expertos de la ONU han justificado estas cifras en las perspectivas de envejecimiento de la población, por las que, de no modificarse la actual tendencia, la población activa empezará a disminuir a partir del 2010. Del mismo modo, la relación entre trabajadores activos y pensionistas pasará del 4,5 activos por pensionista actual a dos activos por pensionista en el 2050. Pese a que es previsible que se puedan producir ganancias en productividad en un futuro, es razonable pensar que se produzca una caída del nivel de bienestar europeo, razona la ONU.
            Sólo la prolongación de la edad de jubilación, una mayor movilización de la población activa o el despliegue de nuevas políticas natalistas pueden mitigar un escenario que alarma a los políticos.                                                          
                                                                                                                                          LA VANGUARDIA, 7 enero 2000

  1. Què  és la U.E.?   
  2. Comenteu les seves institucions fonamentals i la funció respectiva.
  3. Feu un resum del text.

 

 

•Llegiu el text i responeu les qüestions:
              Si la 1ª Revolución industrial se basó en el carbón y la máquina de vapor aplicada a la siderurgia y los textiles. La segunda Revolución Industrial se basará en la utilización de las nuevas fuentes de energía, como el petróleo y la electricidad, merced la invención de nuevas máquinas,  como el motor de explosión y el eléctrico o dinamo. En esta segunda fase, Francia, Alemania, Bélgica y EEUU, acortan distancias con Inglaterra, seguidos de otros paises europeos, mientras se van ensanchando las diferencias con el resto del planeta, al que se lanzarán a dominar para conseguir mercados y materias primas, dando lugar al imperialismo y a su enfrentamiento, que condicionó la Gran Guerra. En este período de industrialización el crecimientos demográfico es muy alto. América será la válvula de escape para estos excedentes de población entre 1848 y 1924. Ahora se aprovecharán y aplicarán los descubrimientos científicos a la industria, apenas tenidos en cuenta en la anterior etapa, sirviendo de base a nuevos inventos. A partir de la IIGM se inicia una tercera fase de la Revolución Industrial, la tecnológica, en que la interrelación entre ciencia y técnica es completa. Las bases de partida son dos: los descubrimientos sobre el átomo, que llevan a una nueva fuente de energía, la termonuclear, y la electrónica, que a partir de la válvula termoiónica y el transistor, ha propiciado una serie de inventos que han revolucionado las comunicaciones (radio, televisión, radar, etc), y sobre todo por su aplicación a la informática a través de los ordenadores. Esto ha permitido generalizar la automatización en todos los campos de la industria e incluso de la investigación. A partir de ahora la industria encontrará aplicación a los descubrimientos científicos con mayor rapidez cada vez. Los paises que han entrado en esta tercera fase de la revolución industrial ya no tratan de crear fábricas en sus territorios, sino de dominar las tecnologías cada vez más avanzadas, suministrándolas en forma de royalties al resto de los paises, dando lugar a un control tecnológico que engendra una dependencia económica. Aparecen empresas cuya misión consiste en descubrir e inventar aquello que se les pide, dejando el proceso de fabricación en cadena a otras. Sólo las naciones más desarrolladas pueden destinar grandes sumas a la creación de los centros de enseñanza y de los laboratorios necesarios para la moderna investigación, con lo cual cada vez es mayor la distancia que separará éstos de los paises subdesarrollados, pues sus productos y tecnología siempre estarán muy por encima de los rezagados.

  1. Defineix el concepte de Revolució Industrial.
  2. Estableix la cronologia de les tres fases.
  3. Explica les característiques de la 3ª fase de la Revolució Industrial.
  4. Quan arriba a Espanya  aquesta darrera fase de la industrialització?

 

Comenteu les taules següents:
                                                                Taxa de creixement del PIB a Espanya (%)

1963 9,5
1965 6,3
1967 4,3
1969 8,9
1971 4,6
1973 7,8
1975 0,5
1977 2,8
1979 0,05
1981 -0,2
1983 2,2
1985 2,6
1987 5,6
1989 1,7
1991 2,2

 

Anys

nombre de vagues

nombre de treballadors afectats

1970

1547
440114

1971

542 196665

1972

853 236421

1973

743 303132

1974

1730 426037

1975

2807 504300
1976 3662 2558800
1977 1194 2955600
1978 1128 3863800
1979 2680 5713200
                                                                        Font: Anuario El País, 1983.

       

•Comenteu la taula següent:

Evolució de  la inflació espanyola(%)
-1977…….26,4
-1979.........15,6
-1982 .......14
-1986 .......  8,3
-1988 ........5,8
-1989 …....6,9
-1992….....5,3
-1993….....4,9
-1995 ........4,3
-1996 ........3,2
-1998.........1,4
-2000….....3,1

               

•Comenteu el text següent:

La Compañía de Electrónica y Comunicaciones (CECSA), Elbe, Vieta y Telerasa están negociando la creación de un holding  nacional de la electrónica de consumo para hacer frente en el mercado español y en terceros países al cártel europeo que están formalizando  Thomson, Grundig, Telefunken y Philips, según anunció ayer Jaime Llopis, consejero delegado de,  CECSA. La posible unión de los fabricantes europeos, auspiciada por la continua cesion de cotas de mercado a las firmas japonesas, dejaria el 65% del sector español de fabricantes de televisión en color en manos del grupo europeo, con el riesgo de que los planes de rentabilización y reestructuración que seguiran al acuerdo puedan poner en peligro la supervivencia de distintas instalaciones y varios miles de puestos de trabajo en nuestro pais.
Ante estas conversaciones de Ios gigantes europeos, en las que no participa España aunque van a afectarle, cabe mantener una actitud pasiva o propiciar, con la parte del séctor no dependiente de las firmas europeas, la opción japonesa en nuestro país.
A esta última alternativa parecen responder las conversaciones de los cuatro fabricantes españoles citados, expuesta por Llopis, que han entablado ya contactos con las firmas japonesas Sharp, Hitachi, Toshiba y Mishubisi.
Segun el consejero delegado de CECSA, ha habido contactos sobre este tema con el consejero de Industria de la Generalitat y con el nuevo director general de Electrónica y esperan tener ultimadas las negociaciones para febrero y poder presentar el plan, en marzo al ministro de Industria, Carlos Solchaga.
                                                                                                                      EL PAÍS, 15-1-83

 

•Llegiu el text i responeu les qüestions:
Un taller clandestí és una instal.lació  d'allò més simple. Un local de 30 a 40 metres quadrats amagat en un soterrani, camuflat en un garatge o a la planta baixa o simulant un traster en un pati unterior (...) Un grup de 15 a 20 treballadores i unes quantes màquines de cosir antigues, adquirides mitjançant l'oportuna subhasta d'una empresa tancada precipitadament. Escassa ventilació, absència de llum natural, asfixia a l;estiu i doble jersei a l'hivern completen el panorama.
La major part dels integrants d'aquest exèrcit underground són dones que han anat a parar al treball subterrani després de la crisi o el tancament de les eves antigues empreses legals (...).
Moltes treballen fins i tot amb les mateixes màquines d'antany. I no són pas poques les que es troben sota les ordres dels mateixos capatassos d'haleshores, els quals actuen ara de petits patrons.
                                                                                                                                 El PAIS.  28 d'octubre de 1984

  1. Explica el paper de l'economia oculta a l'Espanya dels anys 80.
  2. Quina incidència té en el mercat laboral?.

 

Llegiu els dos textos següents i compareu-los.

Text 1

           En 1973, todo el mundo occidental entró en una gran crisis económica llamada Crisis del Petróleo  (…) -en España-, a  la crisis económica internacional, hay que añadir la crisis política tras la muerte del dictador Franco. A principios de 1977 los datos de la economía española mostraban sin lugar a dudas que se encontraba en un situación de depresión, caracterizada por un estancamiento de la actividad productiva, (crecimiento del PIB en 1976 1,5%), aumento del paro (más de 800.000 parados) y fuertes niveles de inflación (20%).
          Dentro de esta coyuntura se firmaron los Pactos de la Moncloa, acuerdos sin precedentes en Europa, suscritos por el gobierno, partidos políticos, sindicatos y asociaciones empresariales, que supusieron una devaluación de la peseta  y el control de los salarios. Los resultados no fueron del todo satisfactorios, aunque significaron la unidad de los agentes económicos enfrentando la crisis.
          Desde 1982 con la entrada del gobierno socialista se llevó a cabo una política económica marcada por el control de la inflación y la moderación salarial.
           La entrada de España  en la (CEE) predecesora de la UE, en 1986 aceleró y fortaleció en definitiva el impulso económico iniciado. La entrada requirió que el país abriera su economía, con un fuerte incremento de la inversión extranjera en España y un impulso modernizador de la empresa española con la competencia exterior. También se produjo un incremento de las inversiones públicas en infraestructuras entre las que se encontraban las relativas a los fastos del 92 (Olimpiada de Barcelona y Exposición Universal de Sevilla). Se produjo un tirón del consumo motivado por un efecto enriquecimiento provocado por la subida de la Bolsa y del valor de los inmuebles. Con esto, España aceleró el crecimiento de su PIB,  redujo la deuda pública,  redujo la tasa de desempleo del 24,4% al 15% en 3 años y redujo la inflación por debajo del 3%.
               Los retos más importantes para la economía española incluyen la reducción del déficit público, una mayor reducción de la tasa de desempleo, la reforma de las leyes laborales, la reducción de la inflación, aumento del rendimiento y la productividad y el aumento del PIB per cápita.  
Después del gran crecimiento experimentado a finales de los años 1980, la economía española entró en recesión a mediados de 1992. Desde 1992 la política económica estuvo marcada por el Tratado de la Unión Europea (TUE), conocido también como Tratado de Maastricht, dirigido a la instauración del euro como moneda común de la Unión Europea. Las principales medidas suponían el control de la inflación y del  déficit público establecidas en el Pacto de estabilidad y crecimiento, lo que debía permitir la convergencia económica necesaria entre los países de la UE para la implantación del euro.
La economía se recuperó a partir de 1995, conducida por un aumento de la confianza de los consumidores y un aumento del consumo privado, aunque este crecimiento ha sido menor en los últimos años. El paro sigue siendo un problema para los españoles (en 2005 la tasa de desempleo fue del 8,5%), pero aun así esto es una mejora con respecto a niveles anteriores. Sin embargo, a la luz de la actual crisis económica la tasa de paro ha vuelto de nuevo a niveles muy elevados llegando hasta el 20,05% en el primer trimestre del 2010.

font:http://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_de_Espa%C3%B1a#1973_.E2.80.93_1986_:_Crisis_y_cambios_profundos

 

Text 2
                                                              La tasa de paro más alta de la historia de España

El primer trimestre de 1994, pasó a la historia con este triste record. El paro, según el INE, fue del 24,5% de la Población Activa en ese primer trimestre, acercándose mucho al 24,9% alcanzado por EEUU en el año 1933 que fue el de mayor paro de la Gran Depresión. ¿Cuáles fueron las causas de los altos niveles de paro en España en 1994? ¿Podemos aprender algo de aquella mala experiencia? ¿Tiene sentido rememorar tan triste acontecimiento? ¿Se puede comparar aquella situación con la actual?
La causa de la elevada tasa de paro a la que nos referimos hay que encontrarla en la recesión económica de 1993. En 1993, al igual que está sucediendo ahora, el Producto Interior Bruto (PIB) español se contrajo un 1%. Los orígenes de aquella crisis están en la fase álgida del ciclo económico que se produjo a finales de la década de los años ochenta. Los gobiernos de finales de los 80 (y también los que tuvo España desde finales de los años 90: los de Aznar y Zapatero) deberían haber aplicado una política más anticíclica.
Política fiscal expansiva
A finales de los años 80 y comienzos de los 90, Felipe González y su ministro de Economía Solchaga, hicieron justo lo contrario de lo que debían hacer y generaron un exagerado y procíclico gasto público que condujo a déficit públicos y deuda pública muy superiores a los normales. Aumento de funcionarios y de los sueldos de los funcionarios, aumento de las pensiones, gasto de todo tipo de infraestructuras (Olimpiadas de Barcelona, Expo de Sevilla, Ave), etc. Aquella política fiscal expansiva y procíclica unida a un espectacular crecimiento de la demanda privada de consumo e inversión, provocaron un “recalentamiento” de la economía con subidas de precios superiores a las europeas.
Política monetaria restrictiva
Para estabilizar los precios se aplicaron políticas monetarias restrictivas, es decir, se subieron los tipos de interés con el fin de contener la expansión de la demanda agregada. Esta política económica (combinación de política fiscal expansiva con política monetaria restrictiva) hizo mucho daño a la economía española: Los tipos de interés altos fomentaron entradas masivas de capital extranjero que provocaron una excesiva apreciación real del tipo de cambio (fortaleza de la peseta) en el período 1988-92, lo que empeoró la posición competitiva de los bienes y servicios españoles, provocando persistentes déficit de la cuenta corriente (desde 1988 hasta 1995).
Record de morosidad
Las desastrosas consecuencias de esta política económica se pusieron de manifiesto en 1993 y 1994. Efectivamente los elevados tipos de interés (también necesarios para financiar los déficit públicos) y el descenso de las exportaciones (provocado por la apreciación de la peseta) hicieron que los márgenes empresariales se comprimieran, lo que redujo la inversión (caída de la formación bruta de capital entre 1993 y 1994 del 7,5%) y aumentó el paro. El paro y el impago de los créditos tienen una correlación muy estrecha, por eso en febrero de 1994, justo también ahora hace 15 años, la tasa de morosidad registrada también alcanzó un triste récord: 8,7 por ciento.

                                       Fragmento del artículo  Tasa de paro más alta de la historia de España, escrito el 13 Febrero 2009 
                                       por Rafael Pampillón en Economia española

 

 

•Llegiu el text i responeu les qüestions:

                                                                           Els criteris de Maastricht (1992)
Estabilidad de precios.-La tasa de inflación  no podrá superar en más del 1,5% la media de los resultados de los tres países miembros con menor tasa inflacionaria.
Déficit público.- El déficit público deberá ser inferior al 3% del PIB .
Deuda.- El endeudamiento público  no deberá superar el 60% del PNB  .
Tipos de interés.- Los tipos de interés nominal a largo plazo no deberían exceder en más del 2% del promedio del de los tres estados miembros con mejor comportamiento en materia de estabilidad de precios.
Participación en el SME .- Las divisas  de los países aspirantes deberán formar parte del sistema monetario europeo (SME) durante por lo menos dos años sin haber registrado tensiones graves.
                                                                                                   LA VANGUARDIA, miércoles, 25 de febrero de 1997

  1. a) De què tracta aquest text?
  2. Definiu:
    Inflació
    Dèficit Públic
    PIB
    Deute Públic
    Tipus d'interès
    Divisa
  3. Espanya va signar el Tractat de Maastricht? . Raoneu la resposta.
  4. Quina conseqüència immediata suposa formar part del SME?
  5. Què pot fer  el govern d'un país per  rebaixar el dèficit públic?
  6. Com  es pot aconseguir  rebaixar la taxa d'inflació?.
  7. Quines conseqüències pot tenir la reducció de la taxa d'inflació?.
  8. Què significa  "Los tipos de interés  a largo plazo no deberían exceder en más del 2% del promedio del de los tres estados miembros con mejor estabilidad de precios".
  9. Quins objectius  econòmics tenen els acords de Maastricht?
  10. Creus que el acords de Maastricht tenen objectius polítics?.
  11. Comenteu les avantatges i les desavantatges que té per a Espanya formar part de la U.E.

 

•Describiu la informació dels gràfics següents:                                       
                                                               la poblacion ocupada en la agricultura

el peso del sector agrario

                                                           la renta agraria  Font M.A.P.A.

 

•Llegiu el text següent:
Apuntes de la vida social y económica de la Catalunya de 1979
Por aquel entonces, el salario mínimo interprofesional era de 692 pesetas diarias, la mensualidad media de un informático sumaba 45.000 pesetas, y un piso de 130 metros costaba unos tres millones. Aquel año salieron a la calle los modelos Seat 24-2000, sólo en rojo, y el Seat Ritmo, pero el coche más deseado por la juventud y las señoras con posibles era el Ford Fiesta, que valía 400.000 pesetas.
Un incendio provocado para acabar con unos bosques de Lloret de Mar y poder urbanizarlos mató a 21 personas atrapadas en una urbanización sin salidas.  Un error humano y la tecnología obsoleta de Renfe costaron la vida a 18 personas en un choque de trenes en Les Franqueses. Era cuando se inauguró la estación de Sants y se creó Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, primera entidad de derecho público del autogobierno.
Se cerró el mercado del Born, abrió un videoclub en cada esquina, Sony lanzó su primer walkman y los muñecos más vendidos en el Corte Inglés fueron Barbie y el Increíble Hulk. Entonces se descubrió  un fraude en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, que compró terrenos inexistentes por valor de 1.100 millones de pesetas. Los obispos predicaban contra el aborto y los socialistas ganaron hasta hoy la mayoría de las alcaldías catalanas.Y es que hay cosas que parece que fueron ayer.

                                        JOAQUIM ROGLAN -LA VANGUARDIA 24/10/2004  LOS 25 AÑOS DEL ESTATUT DE SAU.


                                    

La transició política hacia la democracia
                                                                                                                                  
castellano

                El procés cap a la democratització va ser llarg i complex. Els últims mesos del règim franquista van ser de gran inestabilitat i, després de la mort del dictador, Juan Carlos I és nomenat rei el 22 de novembre de 1975 mentre Arias Navarro prossegueix amb una política continuista, però la situació és molt complicada perquè la majoria de les forces polítiques sabien que no era possible continuar el franquisme sense Franco. Entre els franquistes, dividits, els inmovilistas eren els únics que tenien aquesta esperança i no estaven disposats a realitzar el més mínim canvi, altres dels seus partidaris admetien que caldria fer algunes reformes (Utrera Molina) i els aperturistas (Fraga Iribarne, Suarez, Areiza) estaven disposats a majors canvis, permetent certa participació política i pluralisme (dels liberals de la democràcia cristiana, o fins i tot de la socialdemocracia els més reformistes), però sempre controlant el procés a fi de seguir mantenint el poder i la continuïtat econòmico-social. A la fi de 1975 els franquistes creien que comptaven amb una àmplia base social (burgesia i sectors populars rurals i de les classes mitjanes, militars, terratinents i eclesiàstics) que ho permetria.

               Les forces polítiques de l'oposició (liberals, comunistes, socialistes, nacionalistes bascos i catalans) en aquest moment eren partidaris de la ruptura amb el règim, una àmplia amnistia i la formació d'un govern de coalició amb totes aquestes forces polítiques, que convoqués eleccions cap a una (república?) democràtica descentralitzada (el PC plantejava la ruptura més radical que incloïa processos judicials a destacats franquistes). L'opció revolucionària no es plantejava en cap cas. Les expectatives de l'oposició es basaven en la creença de comptar amb una àmplia base social de suport: per part de les masses populars i de sectors de les classes mitjanes, i esperaven convèncer a la burgesia dels avantatges de la democràcia liberal que permetria la integració d'Espanya en la Comunitat Europea. No pensaven que el règim tingués molts defensors. A la fi de 1975 no hi havia perspectives de negociació entre franquistes i la oposició. Però els esdeveniments dels mesos que transcorren entre 1976-1977 demostrarien a uns i als altres que estaven equivocats i els obligarien al consens i, en aquest sentit, a concessions per ambdues parts (especialment pels rupturistes que van haver d'abandonar el seu projecte).

1975 ofrenda floral a Madrid, foto G. Catalán (Posible)
març 1976 membres de la Platajunta, foto G.Cruz (ABC)
març 1976 reunió de CCOO
setp.1976 manifestació a S. Boi, foto P.Elvira (Semanario Mundo)
pintura el abrazo de J. Genovés, 1976
oct. 1976 carga en una manifestació d'estudiants, foto J.Santiso
nov. 1976 M.Torres i M.Roig en la manifestació  en pro de l'abortament, foto Colita

                En els primers mesos de 1976, l'oposició representada per la Coordinació Democràtica (unides la Plataforma Democràtica amb la Junta Democràtica i altres forces centristes en la Platajunta) planteja una política d'ofensiva amb una forta mobilització social (obrera i estudiantil) per donar suport a la ruptura tenint com a objectiu afeblir al govern i forçar la negociació, mentre es succeïxen les vagues (en el nord, a Vitòria, duraran 54 dies) i els enfrontaments deguts a la crisi econòmica. Davant aquests fets, la resposta immediata del govern Àries és la d'una dura repressió. Finalment, però, s'inicia el procés de canvi: al juliol del 76 Juan Carlos nomena a Adolfo Suárez com a nou president de govern iniciant-se una política reformista –Llei de la Reforma Política, aprovada al novembre - després de difícils negociacions de les forces franquistes ja que incloïa l'amnistia, transformació de les Corts en un Congrés de Diputats i un Senat triats per sufragi universal, i el reconeixement de l'oposició menys radical en una obertura política que no arribava, obviament, a la democràcia total. Encara continuen les mobilitzacions de l'oposició (com la del 11 de setembre a Sant Boi ) però quan al desembre de 1976 el govern convoca un referendum per aprovar la LRP, una àmplia majoria ho va confirmar encara que l'oposició havia predicat l'abstenció (que seria d'un 22,6% ) amb els (escassos) mitjans de què disposava. Aquest fet permet aclarir la correlació de forces, manifesta la pèrdua de poder dels inmovilistas que no volien cap canvi , però també de l'oposició que volia una ruptura, especialment del Partit Comunista que mantenia una postura molt més radicalitzada (i que encara ha de lluitar per la seva legalització). Una de les característiques del franquisme que hereta la societat espanyola és la por, en aquest cas, la por al canvi polític i el risc a un enfrontament sociopolític de greus conseqüències, per això la majoria de la societat espanyola (la majoria silenciosa) tem la ruptura encara que no vol la continuació de la dictadura, el seu moderantisme, en un equilibri entre ambdues, marca l'evolució de la transició. Suárez ha conservat el poder, però ha de buscar el consens amb els socialistes per a poder governar.

febrer1977 T.Galván dona el premi al personatje més popular de l'any  a l'actriu S.Estrada, foto M. Flórez (El País)
feb.77 desalojo de campesinos por la Guardia Civil, foto X. Castro
feb. 77 entierro por el asesinato de Atocha, foto G.Gallego (Interviu)
feb.77, manifestació pro amnistia a Bilbao, foto Josu Bilbao
març 77, enfrontaments  a Vitoria en l'aniversari de la vaga general del 1976, foto G.Gallego (interviu)
jul.77, carga policial contra manifestació  a Madrid, foto E. Cano (La Calle)
juny 77 gobierno y oposición, foto M. Flórez (El País)

            En els primers mesos de 1977, fins a les eleccions, el Partit Socialista anirà guanyant terreny dins l'oposició fins a convertir-se en la força hegemónica de l'esquerra (moderada) i el govern de Suarez s'enfortirà com a centre-dreta (crearà un partit que serà la Unión del Centro Democrático). Ambdues forces convergeixen cap a l'opció reformista (monarquia, bandera espanyola -difícil d'acceptar després de l'apropiació franquista d'aquest símbol espanyol-, unitat d'Espanya, legalització de tots els partits i sindicats, llibertats democràtiques, amnistia, autonomia) abandonant la ruptura (República, federalisme, autodeterminació, responsabilitat davant la llei dels líders franquistes) i el continuismo (dictadura) davant el descontentament de l'esquerra radical (accions terroristes del GRAPO i d'ETA) i de l'extrema dreta (atemptat contra els advocats laboralistas de CCOO). Mentre el govern liquida legislació i institucions franquistes (com el Moviment Nacional) i legalitza el PC i el PSUC a Catalunya (abril 1977), els dirigents comunistes (eurocomunistes) renuncien a la ruptura i accepten el reformisme com una via pacífica cap al socialisme (creant un fort descontentament entre els seus seguidors). El resultat de les eleccions a Corts Constituents de juny ratifica la tendència anunciada: triomf de la UCD (34%), el PSOE es situa com a segona força política a poca distància (28,9%), mentre que el PC-PSUC (9,2%) i Aliança Popular (8%) es troben molt allunyats. Al setembre, una nova manifestació a Barcelona (de més d'un milió de persones) recorda l'eslògan de l'oposició: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. A l'octubre es signen els Pactes de la Moncloa (retallades salarials) per frenar la crisi econòmica. Aquell mes mateix, la restauració de la Generalitat provisional amb Josep Tarradellas (en l'exili) com a president, i del Consell General Basc al gener 1978 anticipaven la descentralització.

jul.1977 D.Ibárruri i R. Alberti al Parlament, foto M.Flórez (El País)
Diada de 1977 a Barcelona on més d'un milió de persones cridaven "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia"
oct.1977 arrivada de J.Tarradellas al Prat, foto Pérez de Rozas
abril 1978 IX congrès del PCE després de 40 anys de clandestinitat, foto A. Suárez (La Calle)
maig 1978 primers matrimonis civils, foto A. Suárez (La Calle)
oct. 1978 persona desempleada en Asociación de vecinos de Vallecas, foto B. Román (El Periódico)
El rei i Suárez, foto J.Martínez
oct.78 saludo de Suárez amilitantes de UCD en su primer Congreso, foto Ch. Conesa (El País)

 

              La Constitució elaborada correspondria al consens entre les forces triomfadores en les eleccions (UCD-PSOE) amb renúncies i èxits mutus, necessàriament ambigua i poc concreta (amb constants al·lusions a lleis posteriors) que al desembre de 1978 va ser aprovada en referèndum amb un 88% de vots. Establia que Espanya era una monarquia (el rei és el cap superior de les forces armades) democràtica, descentralitzada i no confessional. Però la transició democràtica encara no havia acabat.

dese. 1978 el rei signa la Constitució, foto M.Hernández de León (EFE)
feb. 79 durante la  manifestació CCOO en Barna, foto F.Simó (Grupo Mundo)
abril 79 novament Suárez i F.González a la Moncloa, foto G.Galán
abril 79 enfrontament d'autonomistes castellans i la Guardia Civil, foto G.Armengol
abril 79 manifestació pro Estatut a Barcelona, foto F.Simó (Grupo Mundo)
agosto 79 la soledad de A.Suárez según la foto de M. Flórez (El País)
dic.79 manifestació d'estudiants

       

                  Al març de 1979 es convoquen eleccions legislatives i, novament, la UCD de Suárez s'alça amb el major nombre de vots, encara que la distància amb el PSOE va ser menor, però a partir de llavors el desgast del seu govern és molt gran davant la gravetat de la crisi econòmica (augment de l'atur, de la inflació, fugida de capitals, vagues), els atemptats continuats d'ETA, el GRAPO i de l'extrema dreta, el fracàs relatiu en les eleccions municipals (ajuntaments d'esquerra en les grans ciutats), la derrota en les autonòmiques de Catalunya (Convergència i Unió de Jordi Pujol) i el País Basc (PNB de Carlos Garaikoetxea) al 1980, i la creixent oposició de l'exèrcit (sectors militars profundament indignats per la legalització del PC i l'aprovació de les autonomies), i, per tot això, dimiteix al gener de 1981.

 

nov. 1980 marcha de los mineros de Burgos por el cierre de las minas, foto B. Pérez (El País)
dic.1980 protesta de insumisos en Almería, foto Jordi Camí
gener 1981 la dismissió de Suárez va sorprendre la gent sopant , foto S.Casals (Cover)
feb.1981 es troba el cos de l'ingenier de Lemóniz, J.Mª Ryan, segrestat  per ETA, foto R. Esparza (Deia)
23 F, cop d'Estat frustrat de Tejero, foto R.Pérez Barriopedro (EFE)
dic.1981 Soledad Becerril  primera mujer ministra desde la República, foto P.Junquera (Cover)
feb. 82 comunicat d'ETA, foto A. García Francés (Cover)
oct.82 victoria socialista, foto P.Junquera (Cover)

          Durant la cerimònia d'investidura del nou president del govern, Calvo Sotelo, va tenir lloc el cop d'estat fracassat del tinent coronel de la Guàrdia Civil, Tejero, del 23 de febrer de 1981, representant sectors de l'exèrcit oposats a la transició. A partir d'aquest esdeveniment que retorna al passat, s'inicia la consolidació de la democràcia (per això alguns historiadors consideren que el període de la transició finalitza aquí), encara que l'amenaça antidemocràtica de les forces feixistes serà utilitzada per sectors centralistes per a limitar el procés autonòmic amb la LOAPA al 1982 (i, pot ser, justificaba també el moderantisme per als dirigents socialistes). En les eleccions d'octubre, mentre l'UCD i el PC s'enfonsen, el PSOE de Felipe González, amb majoria absoluta, forma un govern socialista per primera vegada en la història d'Espanya (1982-1996). El canvi que propugnava era reformista i la seva primera preocupació va ser la crisi econòmica i l'atur que generava. D'aquí els decrets de reconversió industrial i de liberalització econòmica per a rellançar la iniciativa privada, limitar la inflació i afavorir els beneficis empresarials que "crearien nous llocs de treball". Mentrestant, la reforma laboral permetia els denominats “contratos basura”, la legalització de les empreses de treball temporal (treball precari) i la retallada de les prestacions per atur (distanciant-se de l'UGT i amb fortes crítiques per part de la central sindical hegemònica, CCOO, -la històrica CNT no es va recuperar-). En 1988 es va convocar una vaga general que evidenciava el malestar social i sindical existent. La reforma fiscal va incrementar els impostos directes ( i l'oposició de les classes mitjanes). La integració en l'OTAN (1981) i en la CEE (1986) van posar definitivament fi a l'aïllament internacional. Amb els Fons de Desenvolupament de la UE per al període de 1994-1999 amb els quals la Comunitat pretenia enfortir l'economia dels països més pobres (Espanya, Irlanda, Grècia i Portugal), dels quals Espanya va rebre més de la meitat ( a més serà el país de l'UE que més diners rebi del Fons de Cohesió i, després de França, de la PAC ), es va portar a terme l'ampliació i modernització de les infraestructures, finançades també mitjançant un augment del deute públic.

             Els governs de Felipe González van combinar la lluita contra la crisi econòmica amb reformes socials aprofitant la reactivació econòmica de finals dels 80, és llavors quan s'impulsa el programa de l'Estat del Benestar garantint la sanitat pública gratuïta per a tothom, pensions de jubilació i subsidi d'atur. La reforma de l'ensenyament garantia l'escolarització fins als 16 anys segons la LOGSE (1990) impulsant l'escola pública però també la privada (concertada). Encara així, en les eleccions de 1989 el PSOE va tenir una sensible pèrdua de vots a pesar de guanyar les eleccions, i la crisi econòmica del 93 va afectar encara més la seva popularitat (oposició de l'alta burgesia i sectors de classes mitjanes), finalment, el terrorisme d'Estat (accions dels Gal) i els casos de corrupció econòmica d'alts càrrecs de l'administració van influir decisivament en el seu declivi. En les eleccions de 1993 ja va perdre la majoria absoluta i al 1996 el PP de José Mª Aznar va guanyar les eleccions. El canvi de poder es va portar a terme d'una manera totalment normalitzada, la democràcia burgesa ja estava definitivament consolidada.

 

gener 85 manifestació contra reconversió industrial naval  en Bilbao foto S. Cirilo (El País)
març 86 enfrontaments amb la policia  de dones de treballadors de l'empresa Telanosa, tancada , foto D. Álvarez
gener 1987 manifestació d'estudiants de secundària contra la pujada de taxes a Madrid, foto R. Gutiérrez (El País)
abril 1987 enfrontaments d'obrers i la policia per la reconversió industrial a Reinosa, foto A.Colina (Diario 16)
dec.1988 vaga general, foto S. Colmenero (El País)
juny 1989 manifestació per la llibertat sexual, foto L. Salom
maig de 1991  bomba d'ETA a la caserna de Vic, foto P. Tordera
oct.1996 el president Aznar signa el pacte sindical, foto R. Gutierrez (El País)
dec.1996 plataforma de solidaritat amb el Tercer Món a Madrid, foto S.Cirilo (El País)


 

Exercicis

Estudieu la transició política.

Llegiu aquest text i responeu les qüestions:

MANIFEST FUNDACIONAL DE L'ASSEMBLEA DE CATALUNYA. 7 DE NOVEMBRE DE 1971

Nosaltres, catalans de diferents tendències, pertanyents i no pertanyents a organitzacions politiques, de diversos sectors de la població, obrers, camperols, estudiants, intel.lectuals, professionals i ciutadans en general de Barcelona i comarques, reunits en assemblea, malgrat que som conscients que les circumstancies actuals dificulten d'esgotar les possibilitats de representació, Formulem la present declaració:
            L'actual crisi del regim [...] exigeix l'adopció unitària d'una alternativa democràtica basada en els punts mínims acceptables per les forces i els sectors representats a l'Assemblea. [...]
1. La consecució de l'amnistia general per ais presos i exiliats politics.
2. L'exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertat de reunió, d'expressió, d'associació -inclosa la sindical-, de manifestació i dret de vaga. [...]
3. El restabliment provisional de les institucions i els principis confgurats en l'Estatut de 1932, com a expressió concreta d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació.
4. La coordinació de l'acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica.

  1. Situeu el text en el seu context històric i expliqueu la composició i els objectius de l'Assemblea de Catalunya. [1 punt]
  2. Comenteu les dues estratègies politiques presents durant la transició (la reforma democràtica i la ruptura democràtica) i esmenteu els grups i els dirigents politics que defensaven l'una i I'altra en el conjunt d'Espanya. (2 puntsl
  3. Assenyaleu i comenteu els principals esdeveniments politics de la transició cap a la democràcia a Catalunya des de 1975 fins a 1980 i destaqueu especialment l'assoliment dels punts reivindicats per l'Assemblea de Catalunya. [2 punts]

 

•Comenteu el testament polític de Franco: http://www.xtec.es/~jrovira6/jc1/arias.htm

 

 

••(Examen de selectivitat, 2009):  

fotografia d'una carga policial

                   FONT: Manifestació proamnistia (passeig de Sant Joan, Barcelona, 6 de febrer del 1976). Autor: Manel Armengol.


Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Comenteu breument el contingut de la font.[0,75 punts]
Pregunta 2
a) Expliqueu la transició cap a la democràcia des de la mort de Franco fins a les primeres eleccions democràtiques, el 15 de juny del 1977.[1,5 punts]
b) Expliqueu el procés de recuperació de l’autonomia de Catalunya, fent esment del retorn del president Tarradellas, de la Generalitat provisional i de l’Estatut del 1979.[1,5 punts] 

 

••Examen Selectivitat. Comentario de texto: puede hacerse libremente o atendiendo a las orientaciones que siguen:

1.- Localización del texto (tipo de texto, autor, destinatario, época...).
2.- Resalta las ideas fundamentales del texto.
3.- Encuadra el texto en el proceso histórico correspondiente.
4.- Destaca la importancia del texto para comprender el periodo histórico en el que está inserto.

TEXTO.
Los comienzos del cambio político.
“Nuestra partida de ajedrez con Madrid comenzó aquel día de 1976 en el que Ajuriaguerra, Retolaza, Isasi y yo nos reunimos en el Hotel Carlton con Martín Villa, ministro entonces de Gobernación en los albores del primer gobierno Suárez (...).
Y comenzó el movimiento de fechas en el tablero negro y blanco del ajedrez político. Entre asesinatos y represiones, en medio de odios y desconfianza. Con todo el aparato intacto de una dictadura, cuya pieza principal acababa de morir y que no encontraba recambio. Y una opinión que tampoco tenía fuerza para derribar un andamiaje de poder, obsoleto pero fuerte aún, que había creado mentalidades, pero sobre todo intereses, que se resistían a dar paso a quienes reclamaban todo el poder en nombre del pueblo.
De aquella partida salieron la mesa de los diez, la amnistía, la constitución, el estatuto, el concierto (...).”

Arzalluz, J. Entre el Estatuto y la libertad. Bilbao, Iparraguirre, 1986, p. 119.
Libro de texto Anaya, Pág. 364, doc. 27.

Fuente: PAÍS VASCO / JULIO 04. LOGSE / HISTORIA /

 

••Examen Selectivitat
Relacione la siguiente estadística con la Transición a la democracia:

VOTANTES (votó el 77,7 % del censo)
PORCENTAJE (%)
VOTOS SÍ
94,2
VOTOS NO
2,5
VOTOS EN BLANCO
3
VOTOS NULOS
0,3

                               Resultados del referéndum para la aprobación de la Ley para la Reforma Política (1976)

Font: UNIVERSIDADES PÚBLICAS DE LA COMUNIDAD DE MADRID PRUEBA DE ACCESO A LAS ENSEÑANZAS UNIVERSITARIAS OFICIALES DE GRADO Curso 2012-2013

 

••Examen Selectivitat
                                                  LEY DEL GOBIERNO SUÁREZ PARA LA REFORMA POLÍTICA
                                                                                           (4 enero 1977)
Art. 1.1. La democracia, en la organización política del Estado español, se basa en la supremacía de la Ley, expresión de la voluntad soberana del pueblo. Los derechos fundamentales de la persona son inviolables y vinculan a todos los órganos del Estado.
2. La potestad de elaborar y aprobar las leyes reside en las Cortes. El Rey sanciona y promulga las leyes.
Art. 2.1. Las Cortes se componen del Congreso de Diputados y del Senado.
2. Los diputados del Congreso serán elegidos por sufragio universal, directo y secreto de los españoles mayores de edad.
3. Los senadores serán elegidos en representación de las entidades territoriales. El rey podrá designar para cada legislatura senadores en número no superior a la quinta parte de los elegidos.
5. El Congreso y el Senado establecerán sus propios Reglamentos y elegirán sus respectivos presidentes.
(...)
Art. 3.2. Cualquier reforma constitucional requerirá la aprobación por la mayoría absoluta de los miembros del Congreso y del Senado. (...).
3. El Rey, antes de sancionar una Ley de Reforma Constitucional, deberá someter el proyecto a referéndum de la nación.
Art. 5. El rey podrá someter directamente al pueblo una opción política de interés nacional, sea o no de carácter constitucional, para que decida mediante referéndum, cuyos resultados se impondrán a todos los órganos del Estado.
(...)


ANÁLISIS DEL TEXTO Y CUESTIONES:
1. Clasifique el texto explicando: tipo de texto, circunstancias concretas en las que fue escrito, destino y propósitos por los que se escribió. .
2. Indique y explique las ideas que aparecen en el texto y resuma su contenido. En ningún caso se puntuará la repetición o simple glosa del texto.
3. Responda a las siguientes cuestiones.
    a) Explique la oposición al régimen franquista.
    b) Explique los logros político-económicos más destacados entre 1975 (muerte de Franco) y 1978 (promulgación de la
         Constitución).

Fuente: Universidades públicas de la comunidad de Madrid. Prueba de acceso a estudios universitarios (LOGSE). Curso 2008-2009.

 

••Examen Selectivitat 2003-2004

Lea el siguiente texto y responda a las cuestiones.

1. La política reformista del gobierno se dirige al establecimiento de unas leyes e instituciones que quieren esconder la supervivencia de los intereses de los sectores públicos desde hace cuarenta años. El pueblo, a pesar de los intentos de marginación, ensancha su lucha, consciente de que sólo el rechazo del continuismo y la derogación de las leyes e instituciones del franquismo que intentan perpetuarlo, es decir, sólo la ruptura implica el retorno de la soberanía popular y exige la amnistía y el restablecimiento de las libertades políticas y nacionales.

2. El reformismo [...] intenta dividir a las fuerzas de la oposición. Ante esto es necesario reforzar la unidad de todas las fuerzas en torno al objetivo fundamental de la ruptura democrática.

3. [...] Para Cataluña, estas exigencias se concretan en el restablecimiento provisional de las instituciones y de los principios configurados en el Estatuto de 1932 como vía para llegar al pleno ejercicio del derecho de autodeterminación.

                                                                                         Manifiesto de la Assemblea de Catalunya, 13 de junio de 1976

Cuestiones

  1. Resuma las principales ideas del texto y sitúelo en su contexto histórico.
  2. Explique el contenido de los siguientes conceptos, que aparecen en el texto: política reformista, continuismo y ruptura democrática. Identifique qué fue la Asamblea de Catalunya.
  3. Explique brevemente la evolución poltica en Cataluña durante la etapa de  transición de la dictadura a la democracia (1975-1982).

 

••(Examen de Selectivitat). Consulteu el quadre següent i responeu les preguntes:

                                          Resultats de les elecciones generales al Congrés dels Diputats (escons)

Partit o coalició

1977

UCD

165

PSOE-PSC

118

PC-PSUC

20

Alianza Popular

16

Pacte Democràtic

11

Partit Nacionalista Basc

8

Altres

12

 

  1. Descriviu les dades i situeu-les en el context históric.
  2. Identifiqueu els principals partits que apareixen en el quadre i expliqueu a grans  trets la seva evolució posterior. Esmenteu els protagonistes més significats de la  transició i l'opció política que representaven.
  3. Expliqueu els principals esdeveniments polítics que tingueren lloc a Espanya des  de la mort del general Franco fins a la victòria electoral del PSOE.

 

••PAU 2010:

         Resultats de les elecciones generales del 1977 i el 1982 al Congrés dels Diputats expressats en nombre d'escons

Partit o coalició

1977

1982

UCD

165

11

PSOE-PSC

118

202

PC-PSUC

20

4

Alianza Popular

16

106

Pacte Democràtic

11

12*

Partit Nacionalista Basc

8

8

Altres

12

06

*Convergència i Unió

 

 

                                                                                   FONT: Elaboració pròpia a partir de premsa de l’època.

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]
c) Deduïu tres característiques diferencials entre els resultats del 1977 i el 1982. [1 punt]
Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1977 i el 1982. [2,5 punts]
b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre el 1979 i el 1986. [2,5 punts]

 

 •• (Examen Selectivitat):


propaganda electoral
FONT: Propaganda de les eleccions del 15 de juny del 1977.
Reproduïda a Antonio DOMÍNGUEZ ORTIZ (dir.). Historia de España. Vol. 12. Barcelona: Planeta, 1991, p. 336.


Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,5 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Comenteu els missatges «La vía segura a la democracia», «Unión de Centro Democrático» i «Democracia Cristiana, Liberales, Independientes, Partido Popular, Social-Democracia». [0,75 punts]
Pregunta 2
a) Expliqueu els trets fonamentals del període que va des de la mort de Franco fins a les primeres eleccions democràtiques.[1,5 punts]
b) Expliqueu els trets fonamentals del període que va des de les primeres eleccions democràtiques fins a l’intent de cop d’estat del 23 de febrer del 1981. [1,5 punts]

 

 •• (Examen Selectivitat 2011):

elecciones 1977
FONT: Propaganda institucional
de les eleccions generals
del 15 de juny de 1977.

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta.[0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font.[0,75 punts]
c) Relacioneu les dues consignes que conté la font: «Referéndum nacional del 15 de diciembre de 1976. Los españoles decidieron que la soberanía reside en el pueblo» i «15 de junio. El pueblo expresará su voluntad soberana mediante el voto». [1 punt]
Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu l’evolució política d’Espanya entre la mort de Franco i l’aprovació de la Constitució (i expliqueu-la també).[2,5 punts]
b) Expliqueu l’evolució política d’Espanya des de l’aprovació de la Constitució (sense explicar-la) fins al 1986. [2,5 punts]

 

•• (examen selectivitat) . Responda al tema El proceso de transición a la democracia y la Constitución de 1978, y analice y justifique la relación con el mismo del siguiente documento:

En la España de 1976 el pueblo español mostraba ansiedad y temor ante el recuerdo de la Guerra Civil y el tránsito que se avecinaba. Yo era consciente de ese temor, como también lo era de la nueva conciencia del pueblo español y de la mentalidad de nuestro Rey. Era necesaria una acción política audaz y sincera que transformara las estructuras del régimen anterior, conectando con la realidad española, sin violencia, sin traumas, sin vacíos de poder. Y había que hacerlo desde la legalidad vigente, y con serenidad y rapidez, para evitar las reacciones de los sectores más continuistas que detentaban enormes parcelas de poder. Aquel cambio político desde un sistema autoritario a un sistema democrático, sin traumas, elegido libre y auténticamente, era algo sobre lo que no existían precedentes. Lo cierto es que constituimos un precedente y la inmensa mayoría del pueblo español ratificó nuestro proyecto político, alcanzando el Estado democrático que hoy disfrutamos sin ajustes de cuentas y sin traumas.

                                                                                           Adolfo Suárez, "10 años sin Franco. Desatado y bien desatado". 1985

Font: Universidades de Andalucía. Prueba de acceso a la universidad. curso 2011-2012.

 

•• (Examen Selectivitat):

         ACUERDO SOBRE EL PROGRAMA DE SANEAMIENTO Y REFORMA DE LA ECONOMÍA

La economía española atraviesa en estos momentos por una grave situación, caracterizada por tres desequilibrios fundamentales:

  1. Una persistente y aguda tasa de inflación.
  2. Un desarrollo insatisfactorio de la producción con una caída improtante de las inversiones, loque ha generado unas cifras de paro elevadas con repartos geográficos, por edades, por sexos y por ramas de actividad muy desiguales y ha agudizado los problemas que la misma plantea.
  3. Un fuerte desequilibrio en los intercambios con el extranjero.

Estos desequilibrios de la economía española se producen en un contexto económico internacional en el que todavía no han aparecido signos duraderos de recuperación económica.

Los representantes del gobierno y de los diversos partidos políticos con representación parlamentaria manifiestan su unánime preocupación ante esta situación y su deseo de afrontar  y resolver constructivamente esos problemas en un clima de cooperación responsable que contribuya a la consolidación de la democracia. Para ello, convienen en la necesidad de llevar a cabo dos grupos de acciones: las dirigidas a equilibrar la economía con actuaciones a corto plazo y las encaminadas a la realización de importantes
reformas que encaucen la economía y la sociedad española hacia un futuro de libertad y progreso.
(a continuación se enumeran una serie de medias de tipo económico)
  Los representantes del Gobierno y de los diversos partidos políticos con representación parlamentaria entienden que, si las acciones expuestas se cumplen,   señalarán el punto de partida para la superación dela actual crisis económica.
Firmado en Madrid, en el Palacio de la Moncloa, el día veinticinco de octubre de mil novecientos setenta y siete,
Adolfo Suárez González, Felipe González Márquez, Joan Raventós Carner,   Josep Maria Trigine Fernándezr, Manuel Fraga Iribarne, Enrique Tierno Galván, Juan Ajuriaguerra Ochandiano, Miquel Roca i Junyent, Leopoldo Calvo Sotelo y Bustelo, Santiago Carrillo Sol.  

  1. Resumiu les idees més importants del text i situeu-les en el seu context històric (1p)
  2. Identifiqueu els personatges que signen el document i explique la importància dels Pactes de la Moncloa (1,5p)
  3. Expliqueu la transició política espanyola des de la mort de Franco fins al 1982 (2,5p).

 


•• (PAU. LOGSE. Curs 2002-2003 )
Llegiu el text següent i responeu a les qüestions.

PREAMBUL
La Nació espanyola, amb el desig d'establir la justícia, la llibertat i la seguretat i de promoure el bé de tots els qui la integren, en ús de la seva sobirania, proclama la voluntat de:
Garantir la convivència democràtica dins la Constitució i les lleis de conformitat amb un ordre econòmic i social just.
Consolidar un Estat de Dret que asseguri l'imperi de la llei com a expressió de la voluntat popular.
Protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions.
Promoure el progrés de la cultura i de l'economia per tal d'assegurar a tothom una qualitat de vida digna.
Establir una societat democràtica avançada, i
Col.laborar a l'enfortiment d'unes relacions pacifiques i de cooperació eficaç entre tots els pobles de la Terra.
En conseqüència, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la següent
                                                                                  CONSTITUCIÓ
TÍTOL PRELIMINAR
Article 1
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.
2. La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, del qual emanen els poders de l'Estat.
3. La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentaria.
Article 2. La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i de les regions que la integren i la solidaritat entre totes elles.
Article 3.
1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.
2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.
                                                                                                                                          Constitució espanyola de 1978

  1. Identifiqueu les idees principals del text i situeu-lo en el seu context històric. [ 1punt]
  2. Definiu les expressions Estat de Dret i sobirania nacional. Exposeu breument a continuació de quina manera es va aconseguir fer compatible el manteniment de l'expressió nació espanyola que proclama la Constitució amb l'existència de les nacionalitats i regions. [1,5 punts]
  3. Expliqueu els trets fonamentals de la transició espanyola a la democràcia de 1976 a 1982. [2,5 punts]

 


• Llegiu el document següent  i compareu-lo amb els  dos textos següents:
                                               Estatut Interior de Catalunya (1) , 25 de maig de 1933
                                                             TITOL  I
                                                  Principis generals
Article 1. El poder a Catalunya emana del poble, que l'exerceix per mitjà dels organismes de la Generalitat.
                                                          TITOL  II
                                                  Principis socials
Article 9. L'exercici del dret de propietat s'ha d'inspirar en l'interés social (...) tota riquesa del país está subordinada als interessos de l'economia general. El Parlament podrà intervenir, mitjançant lleis, en l'explotació i coordinació  d'indústries privades sempre que ho exigeixi la racionalizació de la producció i els interessos col.lectius de l'economia catalana. (...)
Article 11. L'ensenyament primari serà obligatori, gratuït i català per la llengua i pel seu esperit. S'inspirarà en els ideals de treball, llibertat, justícia social i solidaritat humana, i es desenrotllarà mitjançant institucions educatives relacionades entre elles pel sistema de l'escola unificada. En tots els graus serà laic (...)
           La Generalitat organitzarà la instrucció professional i social, fomentarà l'estalvi popular i propulsarà el cooperativisme i mutualisme. Dedicarà una atenció preferent a tot el que pugui contribuir al millorament social i econòmic dels treballadors.

 (1) L'Estatut interior establia un president de la Generalitat i un consell executiu. El Parlament, amb 84 escons, va tenir com a primer president L.Companys. F. Macià va ser el president del govern de la Generalitat fins a la seva mort (Nadal 1933), i el succeí aleshores L. Companys, que exercí el càrrec fins que el van afusellar (1940).



Text 1            Constitució espanyola, 31 d'octubre de 1978   TITOL PRELIMINAR
Article 1. Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualdat i el pluralisme polític.
Article 2. La soberania nacional resideix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat. (...)
                                                         TITOL   I
                                  Dels drets i deures fonamentals
Article 27  (...)    4. L'Ensenyament bàsic és obligatori i gratuït.
Article 33.        1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a l'herència.
2. La funció social d'aquests drets en delimitarà el contingut, d'acord amb les lleis.
3. Ningú podrà ser privat dels seus béns ni dels seus drets sinó per una causa justificada d'utilitat pública i d'interès social, mitjantçant la corresponent indemnització i de conformitat amb allò que les lleis disposen.




Text 2   Estatut d'Autonomia de Catalunya, 1979              TITOL PRELIMINAR
                                               Disposicions generals
Article 1 " Catalunya, com a nacionalitat i per accedir al seu autogovern, es constitueix en Comunitat Autónoma d'acord amb la Constitució i amb el present Estatut, que és la seva norma institucional básica.
 2. La Generalitat és la institució en què s'organitzará políticament l'autogovern de Catalunya.
 3. Els poders de la Generalitat emanen de la Constitució, del present Estatut i del poble. [..]
  Art. 3.1. La llengua pròpia de Catalunya és el català.
  2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol.
  3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya.
  4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció."

 

• Comenteu el següent document:

"Artículo 1
El Pueblo Vasco Euskal Herria, como expresión de su nacionalidad, y para acceder a su autogobierno, se constituye en Comunidad Autónoma dentro del Estado Español bajo la denominación de Euskadi o País Vasco, de acuerdo con la Constitución y con el presente Estatuto, que es su norma institucional básica.
Articulo 2
1. Álava, Guipúzcoa y Vizcaya, así como Navarra, tienen el derecho a formar parte de la Comunidad Autónoma del País Vasco.
2. El territorio de la Comunidad Autónoma del País Vasco quedará integrado por los Territorios Históricos que coinciden con las provincias, en sus actuales límites, de Álava, Guipúzcoa y Vizcaya, así como la de Navarra. En el supuesto de que esta última decida su
incorporación de acuerdo con el procedimiento establecido en la disposición transitoria cuarta de la Constitución.
Articulo 3
Cada uno de los Territorios Históricos que integran el País Vasco podrán, en el seno del mismo, conservar o, en su caso, restablecer y actualizar su organización e instituciones privativas de autogobierno.
Artículo 4
La designación de la sede de las instituciones comunes de la Comunidad Autónoma del País Vasco se hará mediante: Ley del Parlamento Vasco y dentro del territorio de la Comunidad Autónoma."
                                                                     Estatuto de Autonomía para el País Vasco. Ley Orgánica 1979, de 18 de diciembre.

 

•• (Examen Selectivitat):  Observeu les dades següents i contesteu les qüestions.

                                                                  Eleccions al Parlament de Catalunya (1980)

Partit

% de vots

escons

CiU

27,7

43

PSC -PSOE

22,3

33

PSUC

18,7

25

CC-UCD

59

18

ERC

8,9

14

Partido Socialista Andaluz

2,6

2

Altres

8,1

-

TOTAL

100

135

                                                                          Participació: 61,4% del cens

  1. Descriviu les dades i situeu-les en el seu context històric. [1 punt]
  2. Identifiqueu els partits, citeu alguns dels seus dirigents principals i expliqueu-ne a grans trets les característiques més importants. [1,5 punts]
  3. Expliqueu els principals fets polítics que es van produir a Catalunya des de 1975 fins a 1980. [2,5 punts]

 

"Il.lustració"

 

•• (Examen Selectivitat 2011): 

Missatge del rei Joan Carles retransmès la nit del 23 al 24 de febrer de 1981

Al dirigirme a todos los españoles con brevedad y concisión en las circunstancias extraordinarias que en estos momentos estamos viviendo, pido a todos la mayor serenidad y confianza y les hago saber que he cursado a los capitanes generales de las regiones militares, zonas marítimas y regiones aéreas la orden siguiente:
Ante la situación creada por los sucesos desarrollados en el Palacio del Congreso, y para evitar cualquier posible confusión, confirmo que he ordenado a las autoridades civiles y a la Junta de Jefes de Estado Mayor que tomen las medidas necesarias para mantener el orden constitucional dentro de la legalidad vigente.
Cualquier medida de carácter militar que, en su caso, hubiera de tomarse deberá contar con la aprobación de la Junta de Jefes de Estado Mayor.
La Corona, símbolo de la permanencia y unidad de la Patria, no puede tolerar en forma alguna acciones o actitudes de personas que pretendan interrumpir por la fuerza el proceso democrático que la Constitución votada por el pueblo español determinó en su día a través de referéndum.
                                                                  FONT: Text del missatge del rei Joan Carles I. Radiotelevisió Espanyola (RTVE).

Pregunta 1
a) Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. [0,75 punts]
b) Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. [0,75 punts]
c) Comenteu els fragments següents del text: «Cualquier medida de carácter militar que, en su caso, hubiera de tomarse deberá contar con la aprobación de la Junta de Jefes de Estado Mayor» i «La Corona, símbolo de la permanencia y unidad de la Patria, no puede tolerar en forma alguna acciones o actitudes de personas que pretendan interrumpir por la fuerza el proceso democrático que la Constitución votada por el pueblo español determinó en su día a través de referéndum». [1 punt]
Pregunta 2
Contesteu UNA de les dues qüestions:
a) Expliqueu l’evolució política general a Espanya des de l’aprovació de la Constitució fins al triomf electoral del PSOE, i feu esment del 23-F, dels antecedents i les conseqüències que va tenir. Expliqueu, també, tant la Constitució com el triomf electoral del PSOE. [2,5 punts]
b) Expliqueu l’evolució política, social i econòmica espanyola des de la Llei per a la reforma política fins a la signatura dels Pactes de la Moncloa i comenteu-los. [2,5 punts].

 

• Comenteu el quadre de dades següent:

               víctimas mortales en atentados

años

ETA

GRAPO

extrema derecha

otros

total

1974 17

-

-

-

17

1975

16 5 -

5

26

1976

17 1 3

-

21

1977

12 7 8

1

28

1978 65 6 1

13

85

1979 78 31 6

3

118

1980 96 6 20

2

124

1981 30 5 1

2

38

1982 40 2 -

2

44

1983 43 2 -

2

47

1984 33 5 -

3

41

1985 37 - -

21

51

TOTAL

484

70

39

54

647

Font: Tuñon de Lara, M.Transición y democracia
imatge dels GRAPO

 

• Comenteu el següent document:

El Gobierno cumplirá y hará cumplir la ley. No permitiremos ninguna actuación al margen de la Constitución, y los que piensen que pueden violentarla encontrarán una respuesta rigurosa por nuestraparte (…) Ni el terror, ni el chantaje, ni los intentos involucionistas desviarán la decisión del Gobierno de hacer cumplir la Constitución (…) El 28 de octubre supone la más importante derrota moral para los que desean suplantar la voluntad de los ciudadanos (…)
Trabajaremos con tesón para allanar los obstáculos que aún se oponen a nuestra plena integración en las Comunidades Europeas y creemos que no será pretencioso conseguir la adhesión, dentro del horizonte dado por la presente legislatura (…) Examinaremos también con toda atención los términos de nuestra relación defensiva y de cooperación con los Estados Unidos de América y reestudiaremos, con el rigor necesario para la defensa de nuestros intereses y de nuestra dignidad, la decisión adoptada por el anterior Gobierno español en relación con el Tratado del Atlántico Norte, manteniendo nuestros compromisos con el pueblo español.

                                                            Discurso de investidura de Felipe González en 1982. ABC, 1 de diciembre de 1982.

 

• Examen de Selectivitat. Relacione el siguiente cuadro con la creación del Estado de las Autonomía:

COMUNIDADES AUTONÓMAS AÑO
Andalucía
1981
Aragón 1982
Principado de Asturias
1981
Baleares
1983
Canarias
1982
Cantabria
1981
Castilla- La Mancha 1982
Castilla y León 1983
Cataluña 1979
Comunidad Valenciana 1982
Extremadura 1983
Galicia 1981
La Rioja 1982
Comunidad de Madrid 1983
Comunidad Foral de Navarra 1982 (Amejoramiento del Fuero)
País Vasco 1979
Región de Murcia 1982
Ciudad Autónoma de Ceuta 1995
Ciudad Autónoma de Melilla 1995

Fechas de aprobación de los Estatutos de Autonomia

Font: Universidades públicas de la Comunidad de Madrid. Prueba de acceso a las enseñanzas universitarias oficiales de grado
curso 2012-2013

 

 

• Comenteu  el quadre de dades:

vots en les eleccions legislatives
 1996             Partits              1993

9425678         PSOE              9150083
1151633         CiU                  1165783
9716006         PP                   8201463
2639774         IU                     2253722
2104007         ALTRES           280633

El pasado imposible  JAVIER CERCAS
Como todo el mundo sabe, la transición consistió en un pacto mediante el cual los herederos de los derrotados de la guerra renunciaban a pasar cuentas de lo ocurrido durante 43 años (que fue el tiempo que duró la guerra española, porque la posguerra no fue sino la continuación de la guerra por otros medios), mientras que, en contrapartida, los herederos de los vencedores aceptaban la creación de un sistema político que acogiera a todo el mundo, incluidos los herederos de los derrotados. Demasiado jóvenes o demasiado ilusos, en la segunda mitad de los años setenta a muchos (incluidos algunos herederos biológicos de los vencedores, como es mi caso) aquello nos pareció un enjuague ignominioso o, por mejor decir, una estafa. Ahora, transcurridos más de veinticinco años de la muerte de Franco, casados y con hijos e hipotecas y pocas ilusiones, tendemos, sospecho, a ser más transigentes. Está bien; aunque sólo sea como hipótesis de trabajo, aceptémoslo: aceptemos que la política es el arte de lo real y que la transición no pudo hacerse de otro modo y que, hechas las sumas y las restas, todo salió bastante bien. Aceptémoslo: después de todo, la muerte del dictador no desencadenó la guerra que por entonces tantos temían -o deseaban-; salvo cuatro descerebrados, hoy nadie se mata por las calles y España es un país europeo y democrático, y no hay que ser aznarista, sino sólo haber leído un poco de historia y haber viajado un poco para reconocer que, incluso por comparación con algunos de sus vecinos europeos, España funciona pasablemente bien. Insisto: aceptémoslo. Pero entonces habrá que aceptar también el precio que hubo que pagar por ello, y parte nada desdeñable de ese precio es el olvido; o, si se prefiere, esa neblina de equívocos, malentendidos, verdades a medias y simples mentiras que envuelve los años de la guerra y la inmediata posguerra, y que impide un conocimiento cabal del significado de ese periodo. No me estoy refiriendo aquí, por supuesto, a la labor de los historiadores, que, me parece muy meritoria; me refiero a lo que podríamos llamar, si se me permite el énfasis, la conciencia colectiva, el conocimiento que el ciudadano de a pie posee del pasado inmediato de su país: es muy probable que un estudiante de bachillerato tenga una idea más exacta de la batalla de Lepanto que de la rebelión militar del 18 de julio -si es que sabe que fue una rebelión militar-.  No hace mucho, la televisión pública de Cataluña emitió un escalofriante programa titulado Los niños perdidos del franquismo; en él se abordaba un episodio inverosímil, apenas conocido por los propios historiadores: el modo en que, durante la guerra y la inmediata posguerra, el Estado y la Iglesia franquistas arrebataron sus hijos, para librarlos del veneno que habían inoculado en ellos sus madres, a muchas mujeres republicanas encarceladas, que nunca volvieron a saber de ellos. En determinado momento, una de esas hijas sin madre aseguraba que aquélla era la primera vez en su vida que hablaba de su historia, y cuando el entrevistador, perplejo, le preguntó por qué, la mujer contestó: 'Porque nadie me había preguntado por ella'. Ése es parte del precio de la transición.

 

• Comenteu el text següent:

(...) lo que nos importa retener aquí es que: contrariamente a lo que apuntan la mayoría de historias al uso, la transición tomó la forma que tomó gracias a las movilizaciones que imposibilitaron cualquier proyecto de continuidad del régimen y condicionaron los principales puntos de la agenda del cambio político; que este camino empezó mucho antes que el Rey o un joven llamado Suárez, camisa azul para más señas, supieran siquiera que iba a suceder algo parecido a la llegada a la democracia; que estos cambios tampoco tienen su fundamento único en el cambio económico y social generado en los años sesenta, sino en las gentes que interactuando con él decidieron actuar contra el franquismo y consiguieron establecer un modelo de lucha contra el régimen que les permitió pasar de la resistencia a una oposición que comenzaba a cosechar éxitos. Pequeños en sus inicios, pero que andando el tiempo fueron cruciales para la historia de nuestro país. En cierto sentido, el último ciclo huelguístico del franquismo, durante el primer semestre de 1976, cerraba finalmente las incógnitas cargadas de esperanza que había abierto la oleada huelguística de 1962.

                            Xavier Domènech Sampere. El cambio político (1962-76). Materiales para una perspectiva desde abajo. 2012

 

Exercicis de síntesi i repàs

(Selectivitat Juny 99)

RESULTATS DE LES ELECCIONS GENERALS (CONGRES DELS DIPUTATS)
                           TOTAL D'ESCONS: 350

                 1977                                       1982

UCD............................................166      UCD.......................12
PSOE/PSC..................................118      PSOE....................202
PCE/PSUC....................................20      PCE/PSUC..................4
AP..............................................16          AP......................106
Nacionalistes catalans de centre....13      CiU.......................12
ERC...............................................1      ERC.......................1
PNB...............................................8      PNB.......................8
Altres............................................8      Altres....................5

 

1. Descriviu les dades i situeu-les en el context históric. [1 punt]

2. Identifiqueu els principals partits que apareixen en el quadre i expliqueu a grans  trets la seva evolució posterior. Esmenteu els protagonistes més significats de la  transició i l'opció política que representaven. [1,5 punts)

3. Expliqueu els principals esdeveniments polítics que tingueren lloc a Espanya des  de la mort del general Franco fins a la victòria electoral del PSOE. [2,5 punts]

 

Pel.lícules recomanades

Siete días de enero, J.A. Bardem (1979)

•videos

http://tu.tv/videos/la-transicion-asesinato-abogados-comun
http://www.youtube.com/watch?v=gIzOSru79x8  sobre les vagues de Vitoria al 1976

           

Examen

(  PAAU Juny 1998)
Observeu les dades estadístiques segents i contesteu les qüest¡ions.

 

          RESULTATS DE LES ELECCIONS AL CONGRÉS DELS DIPUTATS
                           DEL JUNY DE 1977 A CATALUNYA

   Partit                                   % de vots                              Escons al Congrés de Diputats            

PSOE/PSC                           28,4                                                                         15
PSUC                                   18,2                                                                           8
PDC*                                   16,8                                                                         11
UCD                                     16,8                                                                           9
Altres                                    13,6                                                                           4

 

*PDC Pacte Democràtic per Catalunya (coalició electoral encapçalada per Convergència Democràtica de Catalunya)

1. Descriviu les dades i situeu-les en el context históric. [1 punt]

2. Identifiqueu els  partits  i expliqueu a grans  trets les seves característiques més importants [1,5 punts)

3. Expliqueu els principals esdeveniments polítics que succeïren a Catalunya des  de la mort del general Franco fins a les primeres elccions autonòmiques. [2,5 punts]

 

 

Per la correcció consulteu els vostres apunts.

 

OBJECTIUS

-comprendre el procès de la transició que no va ser ni planificat ni improvisat.
-comprendre les causes de la consolidació de la democràcia liberal.
-comprensió de la transició com la consolidació definitiva de la democràcia liberal de benestar social  i de la incorporació  a  l'Europa occidental (fi del secular retràs econòmic, polític i social i de l' aïllament dels assumptes europeus)


"il.lustració"Enllaços d'interés

Comentari

1http://www.historiasiglo20.org/HE/16.htm

2 http://www.xtec.es/~jrovira6/jc.htm

3http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/escat/transicio.htm

4http://www.xtec.net/~jbuxader/historia/temes/escat/transicio-cat.htm

5http://www.historiasiglo20.org/HE/HE16-quiz/quizmaker.html

 

 

1. Informació sobre l'evolució política de la transició

2. Fonts documentals

3. Informació sobre la transició política

4. Informació sobre la transició política a Catalunya


5. Activitat autoavaluatòria.

 

 

Tornar a l'Index de Segon de Batxillerat                                                   Tornar a l'Index General